28 noviembre 2006

Postales Berlinesas 3

Aquí estem, mirant un mapa de la ciutat després d'haver baixat del cau de la Patrulla X a nosequants metres d'alçada de la torre de telecomunicacions de Berlin. Ja hem començat la visita per la ciutat i la patrulla necessita un mapa de la ciutat per fer la seva feina. Els mapes, molt millors i mes detallats que el que surt al primer post "Postales Berlinesas 1", son indispensables ja que la ciutat és enorme. I com que pots fer múltiples combinacions de transports, va molt be saber on estan les parades dels diferents tipus transports que n'hi han a la ciutat per ubicar-te i no perdre temps, ja que les distancies semblen curtes, pero no ho son ni de conya!!


20 noviembre 2006

Postales Berlinesas 2

Hoola... El Xavi arriva a Berlin. Per fi la Patrulla X ja està reunida i al complert. Berlin comença a tremolar... La ocasió es merexia unes cerves, i unes postres, i otra cerve i... i aquí estem a una cafeteria al ¿centre? de Berlin o casi, menjant i bebent algo. I planejant per on començara a atacar la ciutat!!!

Comença l'episodi nº 2.







05 octubre 2006

Postales Berlinesas 1

Encara falten unes quantes mes, pero per anar fent boca us deixo aquestes!!



















10 julio 2006

Berlin - Juliol de 2006
















Son les 18.00h i arribem a Berlin. Tenim que agafar un autobus a l'estacio i ja estarem a casa, on l'Eugènia esta ja esperant-nos. No ens costa gaire arribar a puesto i Eugenia ens obre la porta de l'edifici que està de puta mare encara que per fora no ho sembli. Prenem un got d'aigua i volem ja, sortir a coneixer la ciutat, pero se'ns fa tard i anem a parar a un bar jugadors de hockey gel tot ple de posters i copes i medalles, i una cambrera mig entonada que no ens donas de sopar perque nmes te cervesa... tipic. Al dia seguent, per cert el Xavi arriba aquesta tarda, ja sortim a passejar i fem un "free tour" per la ciutat, que resulta que no es "free", pagues la "voluntad" i ens posem xops de dalt a baix, pero ens es igual..sic. Berlim la creuarem des de Charlottenburg fins a la porta de Brandemburg. Be nomes la part occidental del centre. Un centre relatiu ja que la ciutat es enorme. Ens endinssem a l'interminable parc Tiergarten fins arribar a la porta de Brandemburg. 20 min. llargs. Allà, amb un guia xilé fem el tour passejant i mollant-nos per tot Berlin, davant de les restes del Mur,el Check Point Charlie, el memorial als jueus, l'academia de belles arts, el parlament... un mogollon d'edificis.
Des d' aqui passejant per les antigues universitats, la mes estranya esglesia catolica i el teatre mes antic d'Europa fins gairebe l'Alexander Platz. Tota l'estona es pot veure el contrast, sempre evident a la ciutat, entre les bovedes verdes de les esglesies amb el bronze envellit i les transparencies dels vidres als mes moderns edificis de la ciutat, com per exemple el de l'arquietecte madrileny Calatrava al riu Spree. Passem davant del Museu d'Art Contemporani i ens arribem fins al riu. L'Spree rega la ciutat amb uns canals al mes pur estil amsterdanenc. Hi fem una visita. Es un riu cabdalòs i d'aigues fosques, pero ple de vida al seu voltant. Boscos i jardins arriben fins a la vora del riu, on podem descansar i prendre una cervessa i fins i tot un mojito, passant per una cachasa o un rom. Tens de tot el que vulguis i més.















La ciutat es un aparador i s'exhibeix sense cap por. Es un museu obert les 24h, és un buffet lliure. És un xec en blanc al portador(al turista).
Tres vegades(com a minim)més gran que Barcelona, Berlin es un sistema nerviòs ple de ramals diferents que es poden visitar a peu o en bicicleta, en autobus o en cotxe, en metro, u-bahn o s-bahn, i fins i tot en barco. Encara que, pedalar en el nostre cas va ser la millor opció.


08 julio 2006

La Lola

La Lola

La Lola tiene un novio
que es cristalero,
que le hace unos espejos color de cielo.

Pa que se mire en ellos
con alegría,
y mire de noche y de día,
los luceros.

La Lola se pasea
por los puentes,
y se mira en el agua,
en la corriente.

Tiene un vestido verde,
verde aceituna,
que reluce de noche,
a la luz de la luna.

Tiene otro color de rosa
Y otro color morado,
que se lo ha regalado
su enamorado.

Y es que la Lola, madre,
tiene de todo
y no le falta de nada
con ese novio.

Su novio le dice:
ay Lola Lolita,
gracia y salero,
eres la más bonita del mundo entero.

Sin ti yo no se vivir
y ando loco por la calle,
que no lo sabe nadie,
porque de ti tanto me acuerdo.















Porque tu me acostumbraste
a saber lo que es la vida,
a besarte y abrazarte,
cosa que yo no sabía.

Pero después te alejaste
sin decir nada a nadie, (ni un porqué).
Y yo quisiera saber, la culpa de quien fue,
o si quizás, así tuvo que ser.

No se que será de ti
ni cual es tu destino
y si el cariño que te di, (al alejarte de mi),
se perdió en el camino.

Y si es que no lo has perdido
si quieres puedes volver,
hasta por Dios te lo pido,
que fue mucho lo que te di
para perderse en el olvido.

Yo quisiera creer
que la culpa pudo ser,
lo mismo tuya que mía,
o tal vez fuese de los dos,
tu, por no saber lo que es el querer de una mujer
yo, por faltarme la paciencia para saberte entender.


Pablo Clemente Martínez